En Sexo, drogas, poesía y rock & roll encontrarás frases y versos de...
Ho va manar la seua mestra: «dibuixeu la casa dels vostres somnis», i de...
Molt s'ha parlat sobre el desterrament de Publio Ovidi Nason, ple...
Un conte sobre Conrado Meseguer on es reflecteix la seua trajectòria...
Una reflexión sobre la responsabilidad personal, sobre la capacidad que...
Enric Valor va nàixer a Castalla, a les muntanyes de lAlcoià, lany 1911 i va morir a la ciutat de València lany 2000.
En agraïment per l'ajuda prestada en una cacera, el llop convida la rabosa a menjar-se un pot de mel que té guardat.
Açò va anar i era un ferrer que nasqué, visqué i morí a la vila de Bèlgida fa cosa d’un parell de segles, i que, conten, era més dur que el mateix ferro que treballava. Era un home d’espenta que tot s’ho trobava fet i molt enginyós i irreverent trets que li varen dur desgràcies i també benediccions...
Un dia d'hivern Batiste Jeroni anà al bosc a per llenya per al forn. Va veure un romer, amb una verdor i frondositat inusuals, que li va cridar l'atenció. L'agafà fortament i l'estirà. De seguida sentí una veu grossa i amenaç adora que deia: -Si m'estires els cabells, me n'eixiré amb ells!
En el carrer Major de Petrer vivia, en una casa gran, un home fadrí que li deien don Pere Mestre
Fa molt de temps, quan els romans encara dominaven les nostres terres, en un llogaret que hui coneixem per Fortaleny, vivia un llenyater que li deien Paulus. La seua dona era molt estalviadora, i gastava el mínim possible.
Fa segles, al regne de la Terra Blanca, hi vivia un príncep molt oblidadís
Fa molts anys, la bruixa Safranera va fer un encantament al rei Astoret: Tenamoraràs duna bellíssima fadrina que veuràs en somnis i mai no la trobaràs!
Al maset de Nou Soques de Penàguila vivien quatre germans orfes que, un bon dia, farts de patir fam i fred, decidiren anar pel món a buscar-se la vida. Es posaren noms dels seus nous oficis i Joan, el més valent i de més noble cor, esdevingué Esclafamuntanyes.
Això diu que era un mig pollastre (ni poll ja, ni pollastre encara) que es va trobar un dineret i, tot content, va encaminar-se cap al palau reial cantant: Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix soc més ric que no ell que, gratant un femeret, mhe trobat un dineret.
Vaig a casar-me amb la filla del rei,puix sóc més ric que no ell,que gratant un femeretm'he trobat un dineret.
No aneu de nit a llavar a la font! Però Toneta no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol... Sabeu què li va passar? // Loncle Porra era un bon home, encara que un poc viciós, fins que un dia se li va aparéixer el dimoni.