Renovació i innovació educativa en les escoles laiques i republicanes valencianes (1900-1939)

El republicanisme polític, especialment el blasquisme, va estimular la creació d'escoles laiques, que a més va promocionar i va sustentar, en tots i cadascun dels districtes de la ciutat de València, al mateix temps que van anar també establint-se en molts municipis de la província. Va arribar a construir-se i consolidar-se una xarxa important d'escoles laiques i republicanes per tota la ciutat com a alternativa al sistema educatiu de la Restauració, autoritari, elitista, clerical i subsidiari.
Aquesta va ser la consigna de Blasco Ibáñez. Però, sovint, s'oblida el treball i la tasca que les escoles laiques i racionalistes, i, com no, els seus mestres, van dur a terme perquè els ideals i el model republicà triomfés. Van jugar un paper important en la consolidació dels ideals republicans i van compartir, i també van practicar a les seves escoles, molts dels ideals i propostes educatives de la ILE, els moviments pedagògics de l'Escola Nova i del racionalisme, uns postulats ideològics i pedagògics que van servir com a base per plantejar la "revolució" en l'ensenyament que els diversos governs de la conjunció republicana i socialista intentaran portar a terme.
Ensenyament laic i racional, activa i arrelada al mitjà, escola unificada on conviuen nens i nenes de diferent sexe i classe social, que pretén formar ciutadans, no súbdits, solidaris, autònoms, crítics, lliures i actius. Un model educatiu modern, innovador i avançat que serà combatut amb ferocitat pel catolicisme i el clericalisme més conservador i intransigent. Llibertat, racionalitat, modernitat, cultura i educació es presentaran com els elements bàsics per a la transformació d'Espanya i l'avanç social.