L'Aigua en la fosca

Aquell any de la gelada, amb l’epidèmia de la tristesa a les portes de casa, fou molt dur. I com que els mals mai no vénen sols, tot un seguit d’episodis s’aplegaren en eixe temps. Un aglomerat d’emocions per on Consol, gairebé de puntetes, hi transitarà malalta cap a la mort.

Un cop tan dur i sobtat que deixarà una petjada indeleble en el temps, en els personatges que l’envolten. Ferran assistirà atuït per sempre més a la davallada al submón dels sentiments pregons, insondables. Uns retalls de vida que calia reconstruir com les peces d’un vestit.

I els xiquets, els fills de Consol i Ferran, regirats en allò més tendre, en allò més primer, hauran de singlar la tempesta perdurable en els anys, fins que l’aigua amagada en la fosca, calma i serena els amaine l’ànima i s’hi puguen reconciliar.