La terrissa era, fins farà un segle, indispensable per la vida quotidiana. Amb aquest material es presentaven tota mena d'atuells per els usos de la vida domèstica.
La gent d'ofici que antany proveïa de tota mena d'objectes i atuells la població, emprava unes tècniques acurades i disposava d'uns estris específics que els facilitaven la tasca.
La pesca ha estat des de sempre una activitat vital per a la supervivència humana. Practicada des de la més remota antiguitat, ens ha llegat una gran diversitat de mètodes estretament adaptats al medi.
La casa tradicional, sovint immersa en una situació entre el desconeixement i la idealització, té dificultats per donar a conèixer la lògica que va permetre el sorgiment d'unes construccions i uns espais de gran valor arquitectònic.
Llorenç Ferrer ens torna a endinsar en el coneixement de les maneres de fer tradicionals. En aquest volum entrem a la vida quotidiana de dins la casa, i se'ns descriu quines eren les tasques que es duien a terme a les diferents estances i els instruments que s'hi empraven.
El vuitè volum de la col·lecció Eines i feines ens explica les particularitats del vidre, un material que té unes particularitats que el fan idoni per fabricar una infinitat d'objectes d'ús comú, des de porrons fins a pots de farmàcia, passant per altre recipients de tota mena.
El llibre analitza les característiques del moble popular: simple, útil i artesanal. Se centra en els mobles de la casa de pagès (calaixeres, taules, escons, llits, cadires, bancs, caixes...), distribuïts per zones, de manera que el lector pot saber com era el mobiliari dels espais productius, dels comuns o dels privats.
Cada territori que utilitza la tècnica de pedra seca compta amb un sistema constructiu nascut de la pràctica, amb unes carecterísitques pròpies.
El Territori rural català, en els segles XVIII i XIX, va ser àmpliament conreat pels pagesos, però foren sobretot els treballadors de rendes més senzilles els que van destinar hores i esforços a convertir muntanyes i garrigues en vinyes i olivars.
A través de la visió d'un xiquet de la postguerra aquesta obra és l'estudi del temps, la història d'una ferida, la memòria d'un paradís o d'una pàtria on regnaven uns determinats sons, sabors, carícies o sensacions, que totes formaven una unitat amb la naturalesa i que tots ens unificavem amb ella perquè a tots ens pertanyien.