Què va passar a la granja d’en Joan? és una història d’amistat i companyerisme.
La carabassa Tomasa viu a l’horteta de l’oncle Pere junt a altres hortalisses, als afores del poble. És tan gran i tan bonica que tots l’admiren: les bajoques, les creïlles, els naps, les carxofes, els fesolets...
Dues rondalles en què una rabosa, lanimal més astut de les muntanyes, intenta enganyar un gat en La crida de la rabosa i un llop en Comencilda, Secundina i Acabilda.
Fa molts anys, la bruixa Safranera va fer un encantament al rei Astoret: Tenamoraràs duna bellíssima fadrina que veuràs en somnis i mai no la trobaràs!
En el carrer Major de Petrer vivia, en una casa gran, un home fadrí que li deien don Pere Mestre
Adrià i Maria-Agres es casaren a Bèlgida i el que més desitjaven era tindre fills que els ajudaren.
De tan menut, tan menut, a Ximo li deien Ximet... Ximet, el gegant mitja fava.
Fa més de cent anys, a Cocentaina, hi vivia un albarder que li deien Ciril, i encara que era un bon home, faener i simpaticot, no trobava cap dona que li agradara per a casar-se. La va trobar a les festes, una xica misteriosa que li duria més duna sorpresa.
No aneu de nit a llavar a la font! Però Toneta no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol... Sabeu què li va passar? // Loncle Porra era un bon home, encara que un poc viciós, fins que un dia se li va aparéixer el dimoni.
Fa segles, al regne de la Terra Blanca, hi vivia un príncep molt oblidadís.
Això diu que era un mig pollastre (ni poll ja, ni pollastre encara) que es va trobar un dineret i, tot content, va encaminar-se cap al palau reial cantant: Vaig a casar-me amb la filla del rei, puix soc més ric que no ell que, gratant un femeret, mhe trobat un dineret.