Tot interior

Quan el jove Mencials començà a agafar el tren a diari per anar al treball, va trobar-hi un temps extra per dedicar-se a la lectura i la contemplació del paisatge. Amb el pas del temps, aquests trajectes esdevindran lúnic moment amable de la jornada, de tal manera que un dia el seu cos acabarà negant-se a funcionar fora dun vagó. Al llarg duna vida reclòs al tren, coneixerà unes altres històries de gent que comparteix neguits i solituds, persones que viuen realitats que hom podria considerar surrealistes o fruit de la voluntat duna ment malalta. Mentrestant, superarà Mencials lempresonament a què el sotmet el seu propi cos?