Els anys apàtrides

En una platja del sud valencià, un Dimecres Sant, tres persones –dos homes ja entrats en anys i una dona, jove i rossa– que fugen d’un destí que consideren que no es mereixen, sense ànims de companyia, els homes, i cercant-la –la companyia– a qualsevol preu, la jove rossa,  es coneixen i enceten una relació que cadascú vol dur al seu mode. Una forta tempesta, més pròpia de la tardor, torcerà la nit, fent-la més esglaiadora del que podien imaginar.
En un tres i no res desapareix la jove rossa, un cotxe s’atura, una veïna xafardera veu morts que són traslladats d’un xalet a un d’altre del costat.

Passen els mesos, ha canviat el comissari de la zona, i tot segueix igual en el cas de la rossa desapareguda la nit de la tempesta. La comissaria és una autèntica república bananera, no es resol cap cas i les desavinences internes i les aventures amoroses del comissari i l’inspector no ajuden a avançar i poder tancar el cas. Les autoritats comencen a insistir en trobar el criminal d’un crim, però, del qual no hi ha cap dada. Ni la morta. A la fi, una criminalitat que tothom intueix en la comarca es veurà confirmada.