Vents de paraula

Aquest llibre té un argument molt particular. El seu protagonista absolut és la paraula poètica. El punt de partida, un vers d'Ausiàs: "Veles e vents han mos desigs complir". Aquelles veles,aquell llenguatge somiat i preciós mereix una reflexió pròpia del s. XXI, un temps solcat també per aquests mateixos vents emocionals.

Ningú és alié a aquest periple. Totes les ràfegues que venen o arriben a la mar porten amb elles un record, un instant, una resposta que potser només la poesia pot traduir en paraules, en veritat quotidiana. El xaloc, el llevant, el garbí, la tramuntana- tots ells vents de paraula, segons l'autor- són una oportunitat per a redescobrir eixe llenguatge ocult que ompli de meravella tot alló que ens envolta.