MAGDALA

És una proposta de poesia gruyère, construïda per mitjà de refranys, retronxes i recurrències. D’anàfores i paral·lelismes. Els poemes són també microcontes: juxtaposicions i el·lipsis que semblen col·locades per un
artificier. El poeta mostra la complexitat i repta a practicar el judici i la connexió d’allò que és múltiple: un poemari amb connotacions bíbliques redemptores, amor i esperança més enllà del dolor. Amb Magdala es corrobora que la veu de Sergi Torró és una de les més interessants i mereixedores d’atenció entre les dels poetes de la seua generació.